També conegut com a Vinyasa Flow, és un estil per a persones que busquen intensitat i a la vegada delicadesa. La particularitat més gran d’aquest estil és la interconnexió entre moviment i respiració, fent que cada postura o transició estigui unida amb la inhalació, exhalació o retenció.

Molts cops es parla de Vinyasa Flow per la fluïdesa i dinamisme que caracteritza aquest estil, on s’entrellacen postures sense llargues pauses i buscant una lògica entre elles.

En el Vinyasa es treballen moltes capacitats físiques en una mateixa seqüència, com la flexibilitat, la força, l’estabilitat, la coordinació i l’equilibri. Això fa que pugui arribar a ser un estil molt exigent físicament, en aquest cas, se sol anomenar Vinyasa Power.

L’origen del Vinyasa es remunta a un text antic anomenat Ioga Karunta, escrit pel savi Vamaná Rishi. El mestre Brahmachari el va aprendre de memòria i el va transmetre al seu deixeble Krishnamacharya, qui el va ensenyar a Sri K. Pattabhi Jois, qui el va popularitzar durant el segle XX a occident.

Yin

Les seves arrels es remunten a la Xina a partir de la teoria taoista sobre el yin i el yang. La majoria de pràctiques físiques de ioga es consideren de tipus yang, és a dir, dinàmiques, actives, on es requereix força i vigor. En canvi, el Yin ioga busca unes altres qualitats, com són la calma i la completa relaxació de músculs i teixits.

Es tracta d’un estil en auge a occident des de fa uns anys, quan Paul Grilley es va interessar per l’anatomia en relació amb el ioga. Gràcies als seus estudis, va crear un seguit d’àssanes que treballen alhora els teixits i els meridians (o canals energètics).

En una sessió de Yin ioga la pràctica és estàtica i suau. El professora o professora proposa una àssana i en dona variants perquè cadascú esculli la que més s’adapti a les seves necessitats presents. Aquesta àssana es manté durant uns minuts (normalment de dos a quatre), evitant sensacions molt intenses al cos i buscant-ne de suaus i agradables, portant l’atenció a aquestes i a la respiració.

Ashtanga

El naixement d’aquest estil va de la mà del Vinyasa, molts cops anomenats com Ashtanga Vinyasa ioga, ja que foren Sri K. Patthabi Jois i T. Krishnamacharya qui els desenvoluparen durant el segle XX. La pràctica de l’Ashtanga es desenvolupa a Mysore (Índia), on Sri. K. Patthabi Jois ensenyava i creà l’Institut de Recerca d’Ashtanga ioga. D’aquí neix un estil ‘Mysore Ashtanga’, on la característica és que el practicant aprèn i memoritza la seqüència per practicar-la de manera independent, i el professor es dedica a ajustar i donar suport.

El seu nom s’inspira en el text antic dels Ioga Sutres de Patanjali, on es parla dels ‘vuit passos del ioga’ com a ashtanga, que en sànscrit es tradueix com ‘vuit membres’.

L’Ashtanga és un estil dinàmic que connecta el moviment amb la respiració. Es diferencia del Vinyasa pel fet de tenir unes seqüència o sèries predefinides que es repeteixen a diari. Hi ha un total de sis seqüències amb una gradació ascendent en dificultat.

Es tracta d’un estil que requereix força i flexibilitat, indicat per a persones amb amplis coneixements de ioga i amb un estat físic notable.

Alineació

Estil basat en les ensenyances del iogui B.K.S. Iyengar, on es dona màxima importància a la correcta alineació de les àssanes, amb l’ús de múltiples suports per assolir una postura idònia, sempre respectant les individualitats de cada practicant.

És una pràctica eminentment estàtica (que no fàcil) on es manté una postura durant una estona determinada amb l’ajuda de suports com blocs, cadira, cinturó o paret, entre d’altres.

La pràctica d’aquest estil aporta grans coneixements anatòmics i sobre l’àssana, a més de millorar la flexibilitat, la força i la consciència sobre el propi cos. La idea és que, a la vegada que el ioga aconsegueix equilibri al cos, també n’aconsegueix a la ment.

Funcional

Realment el ioga funcional no s’hauria de considerar un estil per si mateix, sinó una manera d’aproximar-se a la pràctica de qualsevol estil de ioga.

Desenvolupat de la mà de Paul i Suzee Grilley, es basa en l’evidència científica que cada persona té un esquelet, uns teixits, una fisiologia, un caràcter i una motivació únics; aquestes unicitats construeixen els talents i limitacions individuals.

Una aproximació funcional al ioga té en compte aquestes diferències i no busca una forma exteriorment estètica sinó una experiència confortable per al practicant. En les sessions de ioga funcional serà més important la consciència sobre el propi cos i el moment present que el fet d’assolir una postura concreta.

Una altra qüestió a remarcar és com el ioga funcional s’adapta a les necessitats dels practicants, en el nostre cas a allò que la majoria de persones de la nostra societat requereixen. Es potencia la mobilitat i la força, a la vegada que es busca treballar la flexibilitat de manera molt més conscient.

Kundalini

També conegut com el ‘ioga de la consciència’ i originalment anomenat Laya ioga, es va donar a conèixer cap al 1969 de la mà de Iogui Bajan, tot i que els seus orígens es remunten anys enrere de la mà de Sage Gorakshnatha, un savi del Nepal. En els seus inicis, el Laya ioga era una pràctica secreta que pocs cops s’ensenyava en públic, on el principal objectiu era el de “desembossar” l’energia kundalini a través de meditacions i respiracions específiques.

L’objectiu principal del Kundalini és el de despertar l’energia kundalini, la qual descansa a la base de la columna. Per aconseguir-ho, s’utilitzen exercicis de respiració, àssanes, cant de mantres i meditació.

En aquest estil es parla molt dels kriyes que són accions, és a dir: postures, respiracions i sons que treballen per assolir un resultat concret. La pràctica d’un kriya desencadena una seqüència de canvis físics i mentals que afecten el cos, la ment i l’esperit alhora. Cada kriya té un efecte, però tots treballen en tots els nivells de l’ésser.

La traducció de la paraula sànscrita kundalini és ‘enrotllat com una serp’, i es refereix a aquesta energia “adormida” que se situa a la base de la columna. Quan s’allibera, es desplaça de manera ascendent pels set xacres (o centres energètics) de la columna equilibrant l’energia i assolint un estat de consciència superior.

Prenatal

El ioga prenatal no és un estil de ioga en si, sinó que és l’adaptació del ioga al moment vital que viu una dona durant la fase d’embaràs. La combinació d’àssanes, respiracions i meditacions específiques ofereix un espai de connexió amb el propi ésser i amb el que s’està gestant al seu interior.

Acompanyant a la mare durant l’embaràs, també es busca desenvolupar força i flexibilitat que farà que es visqui aquesta etapa amb un bon estat físic i que el cos es prepari per al part i postpart de la millor manera possible. Una altra qüestió a tenir en compte és la pràctica de pranayames (exercicis de respiració) que podran acompanyar i ajudar durant el procés de part.

Les sessions de ioga prenatal solen ser suaus i generoses en comoditats, pensades perquè la majoria de dones, encara que no tinguin coneixements de ioga, les puguin realitzar.

Meditació

La meditació és una pràctica contemplativa practicada en vàries religions i tradicions espirituals. L’objectiu de la meditació sol ser el d’augmentar el creixement espiritual i personal, així com el de calmar la ment i el cos.

Al contrari del que molta gent pensa, l’objectiu de la meditació ─al menys en el ioga─ no és el de deixar la ment en blanc, sinó més bé el de focalitzar l’atenció en un aspecte concret: la respiració, un so, un mantra, una imatge o un concepte filosòfic o espiritual.

Per practicar meditació, és recomanable asseure’s en una postura que permeti mantenir la columna totalment vertical, deixant en un segon terme la postura de les cames. Molts cops, es fan mudres (situar mans i dits d’una manera concreta) per potenciar algun aspecte.

La meditació és un dels vuit passos que Patanjali descriu en els seus Sutres sobre el ioga. Per tant, la meditació forma part del ioga, a l’igual que la pràctica física d’àssanes o els exercicis de respiració (pranaiames). La meditació, però, és un dels últims passos i el més important per assolir l’estat d’il·luminació o connexió amb un jo superior.

Els beneficis de practicar meditació de manera regular són enormes, ja que durant la pràctica es produeixen canvis fisiològics i psicològics contrastats científicament.

Practicar meditació t’aportarà calma i claredat mental, reducció de l’estrès, major capacitat de concentració, entre d’altres.

Restauratiu

Per trobar l’origen d’aquest estil, hem de parlar del mestre B.K.S. Iyengar, qui va desenvolupar un ioga que permetés a l’estudiant practicar sense cap tipus d’esforç o dolor.

Es tracta d’una pràctica relaxant molt indicada per a persones que s’estan recuperant de lesions o malalties, persones amb algun tipus d’incapacitat física o per a qualsevol persona que necessiti descans per equilibrar l’estressant ritme de vida modern, absorbint a la vegada els beneficis de la pràctica del ioga.

L’objectiu de la ment és el d’anar soltant les tensions corporals i posant consciència en la respiració. La majoria de postures són al terra amb l’ajuda de suports com mantes o coixins (de ioga), fet que ajuda el cos a estar més confortable.

El ioga restauratiu estimula el sistema nerviós parasimpàtic, el qual disminueix el ritme del cor, regula la pressió sanguínia i relaxa l’organisme. Per aquest motiu, és molt recomanat a persones que sofreixen etapes d’ansietat, insomni o altres dolències derivades de l'estrès.

A l’hora de realitzar aquesta pràctica, és important tenir en compte que la temperatura corporal pot disminuir a causa de la passivitat i, per tant, anar ben abrigat/da serà rellevant per mantenir el benestar.

Nidra

Nidra és un terme sànscrit que significa ‘adormit’; els seus orígens es remunten a una antiga pràctica hindú i budista que ja es menciona al text sagrat hindú Mahabharata. En temps més recents, la seva pràctica fou difosa per Satyananda Saraswati, qui connectà el Nidra ioga amb pràctiques tàntriques.

Pel que fa a les característiques del Nidra ioga actual, podem dir que és una pràctica meditativa que indueix a un estat profund de relaxació mantenint la consciència activa. L’objectiu és el d’assolir el samadhi o il·luminació (com el de la majoria de pràctiques de ioga) a través d’aquest estat de relaxació.

L’estat de consciència que s’espera assolir durant una sessió de Nidra ioga és entre el somni i la consciència plena. Tot i que es pot practicar de manera individual, s’aconsella tenir un guia que condueixi la sessió a través de les diferents etapes.

Els seus beneficis principals son els de reduir símptomes derivats de l’ansietat com el mal de cap, el mareig o el dolor abdominal. Un bon moment per practicar-lo també pot ser al final d’una sessió d’àssana, per calmar i refredar el cos, ajudant a absorbir els beneficis de la pràctica física del ioga.

Pranaiama

El pranaiama és un seguit d’exercicis i tècniques per manipular l’energia universal coneguda com prana. La traducció literal en sànscrit vindria a ser prana com a ‘força vital’ i yama com a ‘control’ o bé ayama com a ‘extenció’ o ‘expansió’.

En els vuit passos del sistema d’ashtanga de Patanjali, el pranaiama se situa en quarta posició, just després de la pràctica d’àssana. És per aquest motiu que molts mestres (com B.K.S. Iyengar), prefereixen deixar l’ensenyança del pranaiama per quan el practicant té un nivell prou elevat d’àssana.

Hi ha múltiples exercicis de pranaiama, des de molt senzills com la respiració alterna per cada nariu, fins a molt complexes com retencions de la respiració que poden arribar a durar minuts.

Abans de realitzar una sessió de pranaiama, és important tenir el cos disponible quant a mobilitat i flexibilitat, per permetre que la columna es mantingui recta i estirada, i que les costelles es puguin expandir amb comoditat. Per tant, és recomanable realitzar una sessió d’àssana a priori.

El pranaiama prepara el cos i la ment per entrar en un estat meditatiu més profund, així que aprofita després del pranaiama per meditar.